Em tiro a terra i ploro

23 oct., 2018

Em tiro a terra i ploro

Avui m’he despertat i volia vestir-me sol però m’han dit: “No, no tenim temps, deixam fer-ho a mi.”

Això m’ha fet posar trist.

Volia menjar sol per esmorzar, però m’han dit: “No, tu embrutes i trigues molt, deixam fer-ho per tu.”

Això m’ha fet sentir frustrat.

Volia caminar fins el cotxe i entrar pel meu compte, però m’han dit: “No, hem de marxar, no tenim temps. Deixam fer-ho.”

Això m’ha fet plorar.

Volia sortir del cotxe pel meu compte, però m’han dit: “No, no tenim temps, deixam fer-ho.”

Això m’ha fet voler fugir.

Més tard volia jugar amb blocs però m’han dit: “No, no així, així …”

He decidit que ja no volia jugar amb blocs. Volia jugar amb una nina que un altre nen tenia, així que li he près. M’han dit: “No, no facis això! Has de compartir.”

No estic segur del què he fet, però m’he posat trist.
Així que he plorat. Volia una abraçada, però m’han dit: “No, estàs bé, vés a jugar”.

M’han dit que és hora de recollir. Ho sé perquè algú segueix dient: “ves a recollir les teves joguines.”

No estic segur de què fer, estic esperant que algú m’ho expliqui.

“Què estàs fent? Per què estàs aquí parat? Recull les teves joguines, ara!”

No em permetia vestir-me o moure el meu propi cos per arribar on necessitava anar, però ara m’han demanat que aixequi les coses.

No estic segur de què fer. Se suposa que algú m’ensenyarà com fer-ho? Per on començo? A on van aquestes coses? Estic sentint moltes paraules, però no entenc el que em demanen. Tinc por i no me’n vaig.

Em tiro a terra i ploro.

Quan era hora de dinar volia preparar el meu propi menjar però m’han dit: “No, ets molt petit . Deixam fer-ho.”

Això m’ha fet sentir petita. He provat de menjar el meu menjar però no ho he aconseguit i algú segueix dient: “Aquí, prova això, menja això …” i m’anaven posant les coses a la cara.

No volia menjar més. Això m’ha fet voler tirar coses i plorar.

No puc baixar de la taula perquè ningú em deixarà, perquè sóc molt petita i no puc. Segueixen dient que he de donar una mossegada. Això em fa plorar més. Estic famolenca, frustrada i trista.

Estic cansada i necessito algú que em sostingui. No em sento segura o sota control. Això em fa por. Ploro encara més.

Jo tinc 2 anys, ningú deixa vestir-me, ningú em deixarà moure el meu propi cos on necessita anar, ningú em deixarà atendre les meves pròpies necessitats.

No obstant això, s’espera que sàpiga com “compartir”, “escoltar”, o “espera un minut”. S’espera que sàpiga què dir i com actuar o gestionar les meves emocions. S’espera que em segui quieta o sàpiga que si tiro alguna cosa podria trencar-se. Però, no les sé aquestes coses.

No em permeten practicar les meves habilitats de caminar, empènyer, tirar, grimpar, saltar, servir, escalar, córrer, llençar o fer coses que sé que puc fer. Coses que m’interessen i em donen curiositat, aquestes són les coses que no tinc permès fer.

– Autor desconegut

Our Reader Score
[Total: 8 Average: 3.4]

admin

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines