Esdevenir mare

17 Mar, 2020

Esdevenir mare

De vegades és molt dur convertir-se en mare.

Sí, val la pena.

Sí, és l’experiència més poderosa que pot arribar a viure una dona.

Sí, res et marca tant com el moment en el que sostens per fi en braços al fill que acaba de sortir de tu, deliciosament brut, humit, calent, i et mira als ulls com dient: et conec.

Però és dur.

I no només es tracta de la falta de son, de les seqüeles del part, de les cures que demana un nounat (tan petit i tan exigent!), ni tant sols el còctel d’hormones que et deixa trastocada fins setmanes després.

Tampoc la falta d’experiència i la incertesa de si ho estàs fent bé o no, ni els propis dubtes i comentaris de familiars ben intencionats però que no fan més que disparar la teva pròpia inseguretat, la teva por.

És bastant més que això.

És la ruptura total i sobtada amb la teva pròpia identitat, amb allò que fins el moment de parir t’havia definit: els teus projectes, les teves ambicions, la teva feina, els teus amics, el teu cos, i tot allò que anomenaves teu. El teu temps. La teva vida.

És mirar-te al mirall mentre la teva criatureta està al teu pit, i no reconèixer-te.

En quin moment et vas convertir en aquesta dona amb bosses als ulls que no té ni un minut per donar-se una dutxa? Qui és ella? Qui ets ara?  

Segueixes sent tu, només que una versió ,és gran de tu mateixa. Però al principi no ho saps. Al principi no et trobes. No hi ha res que aconsegueixi vincular aquesta nova vida teva de canvi de bolquers, fer teta a deshores i cançons de bressol, amb aquella altra vida que sembla tan remota, aquella en la que anaves i venies al teu aire, disposaves de temps i et pertanyies.  

Perquè, és clar, tot el teu ésser és ara per a un altre. I aquell altre s’està alimentant de tu, no només de la teva llet, sinó també de les teves carícies, de les teves cançons, de les teves paraules, de la teva calor. I el temps passa, per descomptat que passa. Arribarà el moment en el que, sense adonar-te’n gairebé, les preses s’escurçaran i les hores de son nocturn s’allargaran. El teu bebè aprendrà a sostenir el cap, després a donar-se la volta, després a gatejar. El dia menys pensat et regalarà un somriure i pensaràs que tot l’esforç ha estat poc. Un dia et dirà mama. El veuràs córrer al parc, pujar sol al tobogan, jugar amb altres nens, escriure les primeres lletres que et mostrar-se orgullós.

I per res del món voldràs canviar-te i que tan poc sabia sobre l’amor.

Autor desconegut

Traducció Tribu per Mames

Our Reader Score
[Total: 1 Average: 5]

admin

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines