La placenta: els seus rituals diferents i usos mèdics a les cultures al voltant del món

25 febr., 2020

La placenta: els seus rituals diferents i usos mèdics a les cultures al voltant del món

Avui, totes les mares xilenes poden sol·licitar l’entrega de les seves placentes després del part, tant a l’atenció pública com a la privada. Però, perquè la voldrien? Moltes cultures l’utilitzen per a usos rituals o medicinals.

Qui hagi presenciat algun part animal mamífer, ja sigui d’una vaca, gossa, ovella,…; se n’hauran adonat que un dels rituals més comuns d’aquestes manres és que després de donar a llum a les seves cries, practiquen la placentofàgia: es mengen les seves pròpies placentes.

Qui no hagi tingut aquest contacte tan íntim amb el món animal, almenys hauran escoltat la  “discussió” que es va crear després que la model i actiu xilena, Josefina Montané (La flexible de Soltera Otra Vez), revelés públicament haver consumit la seva pròpia placenta després del naixement de la seva segona filla. I no només ella. També van declarar haver-ho fet Kenita Larraín, Kim Kardashian i  Alicia Silverstone, per nomenar alguns casos. I aquests que són puntuals no corresponen a rituals estranys ni molt menys a canibalisme. Si la gran majoria dels mamífers es mengen les seves placentes, perquè ens sembla estrany que els humans la ingereixen llavors? Des que el món és món, moltes cultures ancestrals han venerat aquest òrgan que durant nou mesos manté units a mare i fill; permetent el seu creixement, protecció i vida.

És més, des de juny d’aquest any i per decret llei, qualsevol dona a Xile pot sol·licitar l’entrega de la seva placenta després del part, ja sigui a hospitals públics o a clíniques privades. Això després que el Ministeri de Salut publiqués la normativa que parla per primera vegada de la placenta com a un òrgan i no com a un desfet biològic.

Però, és només un ritual simbòlic o porta beneficis vertaders? Quines cultures i tradicions veneren aquest òrgan temporal i com ho fan? 

Sense placenta, no hi hauria vida nova

Partim de la base del que és fonamental que és la placenta com a connexió vital entre mare i fill i per al desenvolupament i naixement de qualsevol bebè; ja sigui animal o humà.

Es un òrgan temporal que es desenvolupa només per al creixement i manteniment del fetus durant el període de gestació, unint-se al bebè pel cordó umbilical. Dins de les seves principals funcions es troben les següents:

– Protegeix al fetus davant de traumatismes i agents infecciosos.

– Transporta els nutrients, hormones i l’oxigen entre mare i fill.

– Permet que el fetus pugui descartar els seus residus a través dels ronyons de la mare.

– Permet el desenvolupament de la mare per a la futura lactància i controla el seu metabolisme.

Rituals simbòlics per a celebrar la vida

Per als indígenes la placenta és un símbol de vida i representa la relació entre la mare i el nounat.

Els Mapuche són grans referents en tot el relacionat amb el part respectuós i natural. El naixement d’un nou fill sempre ha estat motiu de celebració massiva per a ells, i durant segles, gran part de les mares mapuche han seguit un ritual especial per acomiadar la placenta o kudiñ.

Un cop es produeix l’expulsió de la placenta, una peñeñelchefe o llevadora mapuche l’observa detingudament i la “llegeix” per dir com serà la vida del recent nascut, la seva salut, etc. Després, emboliquen l’òrgan a un drap cobert de fulles de donzell i es fa una celebració familiar on s’enterra la placenta al terreny on habita el nounat, generalment sota un arbre natiu o un fruiter. Això es fa perquè el nen o nena quedi protegir dels mals esperits i perquè li atorgui protecció diària i fortalesa física.

La cultura rapa nui també celebra la vida del recent nascut, agraint-li a la placenta el seu rol de protecció i cura entre mare i fill, per després tornar-la a la terra en un ritual familiar; plantant l’òrgan juntament amb un arbre perquè aquest creixi alhora amb el nen o nena.

I en la cultura oriental també es practiquen diferents rituals. A Indonèsia posen l’òrgan a un envàs decorat i el pengen a un arbre fins a la mort del seu amo, per després enterrar-la juntament amb el seu cos. A Malàisia, la placenta és vista com a un germà del recent nascut i es pensa que es reuneixen després de la mort. Per això, la llevadora neteja la placenta i el cordó umbilical, els embolica en un drap blanc, per després realitzar una cerimònia per enterrar-la i tornar-la a la terra fèrtil.

Els Maorís de Nova Zelanda també enterren la placenta, perquè el nen mai oblidi les seves arrels i respecti la seva terra natal i els seus orígens.

Font de nutrients i altres beneficis medicinals

Si bé encara no hi ha estudis científics que certifiquin els beneficis medicinals de la placenta, hi ha moltes dones que l’estan consumint a través de píldores, batuts i fins i tot plats preparats; i cada dia hi ha més metges, llevadores, matrones i doules que aproven i recomanen la placentofàgia.

Entre els beneficis que se li atribueixen, es destaquen els següents:

– Alleugeraria la depressió post-part i reduiria el risc a patir-la

– Reduiria el sagnat post-part

– Incrementaria la producció de llet materna i l’energia de la mare

– Disminuiria la fatiga i anèmia, augmentaria el ferro i anivellaria les hormones de la mare després del part.

– Ajudaria a l’úter a tornar al seu estat normal

– Milloraria la cicatrització i qualitat de la pell

– Provocaria un sentiment de benestar i experiència en el procés reproductiu, que beneficia a la mare

Xina, per exemple, la placenta és considerada un remei contra la vellesa i ha estat utilitzada més de dos mil anys com a  ingredient per incrementar l’energia i vitalitat de la persona que la ingereix.

L’investigador i doctor en Medicina, Sergio Sánchez, porta tretze anys estudiant els beneficis d’ingerir la placenta i assenyala que “les diferències bioquímiques entre mares que ingereixen i les que no, són sorprenents”.

Dins dels beneficis rescatats del seu estudi, assenyala que aquelles dones que l’havien ingerit tenien 11 aminoàcids més a la sang, fonamentals per a fabricar hormones, proteïnes, neurotransmissors i dinàmiques immunològiques; i la presència i diferència significativa en l’activitat de la vitamina K, que és antihemorràgica i té oxitocina,  que ajuda a contraure l’úter.

Estàs d’acord amb la ingesta de la placenta? Quins altres rituals o beneficis mèdics d’aquest òrgan coneixes?

Text de Macarena Fernández  

Traducció de Tribu per Mames

Extret de El definido

Our Reader Score
[Total: 0 Average: 0]

admin

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines