Mare d’un àngel

9 jul., 2019

Mare d’un àngel

Hi ha moltes maneres de ser fill, i moltes maneres de ser mare. Cadascuna té una manera d’estimar i veure la vida, però totes tenim una cosa en comú: Literalment, moriríem pels nostres fills. Malgrat tot, existeix un grup de mares que es distingeix de les altres perquè un dia van rebre un títol honorífic: Mare d’un àngel.

Les mares d’àngels senten tot el que les altres mares senten, pensen tot el que les altres mares pensen i funcionen igual que les altres mares, excepte que els seus fills no hi són. Sí, les mares d’àngels podem sentir que una part de nosaltres volta per algun lloc, però no sabem on, no sabem si tenen fred o calor, si necessita una abraçada, ni tan sols si vol jugar.

Nosaltres sabem que no podem fer res per ells però no deixem de sentir la necessitat de protegir-los, encara que al cap i a la fi, segurament, són ells qui ens protegeixen a nosaltres.

Les mares d’àngels tenim el privilegi de ser acaronades, només de tant en tant. No podem agafar al nostre fill i fer-li un petó. No podem fer-li carantoines, cantar-li una cançó, ni tapar-los a les nits. Només de vegades, ens visiten en els nostres somnis però són ells els que ens bressolen.

Estimem fins a la fi però no tenim a qui donar tot aquest amor, per això de vegades ens ofeguem i deixem que surti pels ulls per sentir-nos més lleugeres. De vegades li donem a un nebot, a un nen amb qui ens creuem o a algú desemparat que el necessiti. No és el mateix.

Quan un nen neix, neix un nou cor en la seva mare i cada nen vé amb el seu propi cor. Per això és que l’amor d’un àngel resta intacte per a ell, i malgrat no intentem, no el podrem regalar a ningú més.

Les mares d’àngels no tenim por a morir ja que el misteri incomprensible de la mort se’ns va revelar una mica en el moment en que un trosset de nosaltres va marxar. Podem sentir coses que ningú més pot. Sabem coses que ningú més sap. Entenem una mica més el miracle de la vida i el miracle de l’amor.

Si de sobte semblem distretes, si mirem al buit o ens quedem en silenci, no et preocupis: Aquest és el moment en què el nostre àngel ens vé a visitar. Potser plorem, però només és l’amor guardat durant tant de temps que necessitem entregar per a poder continuar. Nosaltres no poder escollir quan, només podem esperar pacientment el moment de la trobada.

I potser mai escoltarem al nostre àngel dir-nos “mama”, potser mai ens diran “t’estimo”, potser mai podrem abraçar-los despertes però segueixen sent els nostres fills, i seguim sent mares. Sí, una mare complerta que té un fill especial. Un fill que no és d’aquest món però existeix en la eternitat. Un fill que creix una mica cada dia, que fa anys, que viu històries imaginades. Un fill que a diferència dels altres no va arribar a aquest món necessitant res. Va arribar amb la missió d’ensenyar-nos i vam aprendre.

Vam aprendre a ser fortes. Vam aprendre a estimar sense por. Vam aprendre a trobar a faltar. Vam aprendre a esperar. Vam aprendre a tenir fe. Vam aprendre a somniar despertes. Vam aprendre a creure. Vam aprendre a acceptar. Vam aprendre a deixar anar….

Text de Stephanie Paixao.
Traducció de Tribu per Mames

Our Reader Score
[Total: 4 Average: 4.8]

admin

1 comment

  1. Just avui fa un mes que va néixer el nostre cigró i un mes que ens vam dir adéu per sempre… M’ho imaginava dur, duríssim… No en tenia ni idea del que m’esperava. El penso cada segon i m’aferro a cada record, en són tan pocs… Només vam estar plegats 23 setmanes però l’estimo infinit i com diu el text, encara que em dolgui, entenc o vull entendre que el meu nadó no necessitava res d’aquest món, venia amb la feina feta i ara ens toca a nosaltres fer el nostre camí…

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines