Relat de part a casa

12 maig, 2020

Relat de part a casa

Quan vaig saber que estava embarassada d’en Romeo, vaig saber que el tindria a casa sí o sí. Amb la meva primera filla vem patir violència obstetrica. Amb el meu segon fill vaig assumir el risc de parir a la nova casa de parts de Martorell. Em semblava un gran avanç i estava entusiasmada. Sabia que si tot anava bé, seria una experiència increïble. Però fins l’últim moment vaig estar amb la por que sorgís algun “imprevist” a última hora…. Per sort, va anar bé!

Després vaig començar a llegir males experiències de la casa de parts. I una d’elles em va marcar. Era d’una noia que, com jo, havia trencat aigües sense contraccions. I el tracte que va rebre a la casa va ser molt diferent al que vaig rebre jo. Va acabar parint a Sant Joan de Déu d’Esplugues.

Això em va fer veure, que per més bonic que ho pintessin allí tot, seguia sent una loteria que acabessis en mans d’una llevadora poc respectuosa.

No podia córre el risc que em passés. Aquest cop volia sentir-me 100% segura i tranquila fins l’últim moment. Assumint els riscos del part en si, no més.

Per això vaig moure cel i terra per poder-lo tenir a casa. Tot i que la meva parella estava en contra. Tot i que no tenia els diners. Vaig fer un Crowdfunding, per poder-lo pagar. “Devolvamos la magia al nacimiento” el vaig anomenar. Perquè massa sovint els nadons són els grans oblidats. I ells també pateixen en primera persona la violència obstètrica. 

Aquí va el relat:

Sobre les 4 del matí vaig començar a tenir contraccions. Cada 12, 9, 6 minuts… És evident que estava de part! Però com eren suaus i curtes doncs tenia els meus dubtes 😅 A les 5 sento el Luca (la meva parella) que s’està dutxant per anar a treballar. Li dic que em deixi una bombona de butà preparada al pati per si un cas s’acaba (per no quedar-me sense aigua calenta), que porto com una hora de contraccions. Llavors em diu que no se’n va ni de conya. Decidim anar a veure què posa el full amb les instruccions que ens van donar les llevadores. I, tot i que en el full surt ben clar, no se perquè segueixo ignorant la freqüència de les contraccions. Imagino que com tinc dubtes i al full posa que si tens dubtes que em fiqui a la dutxa, mínim mitja hora, doncs em centro en això. Si les relaxa no estàs de part i si va a més doncs sí.

Em Fico a la dutxa a les 5:30 i aguanto un quart d’hora només perquè m’agobio al veure que em venen un parell de contraccions tan suaus, que fins i tot dubto de sí són o no contraccions. Al sortir però comencen a picar una mica. Així que com que a la dutxa se m’han relaxat, segueixo amb els dubtes!!! Llavors en comptes de trucar, envio WhatsApp a les llevadores,  però clar, són les 6 del matí i el WhatsApp el veuran quan es despertin.

Decideixo tornar a la dutxa a veure que passa amb les contraccions però el Luca no em deixa i insisteix en trucar. Jo no vull perquè no ho tinc clar, però no em deixa opció. I sort que ho fa!! 😅

Truco a la Chiara i li dic que això ja arranca, em diu que va a buscar la Gaia i que venen. Són les 6:06 hrs del matí. El Rocco es desperta. El Luca diu que ja va ell, però jo li dic que ja vaig jo que així el torno a dormir. Li dic al Rocco que només per avui li dono teta de nit (ell ja no fa teta de nit) perquè el bebè ja vol sortir (ho faig pensant en la oxitocina també 😅🤣🙈 que així m’ajudara amb el part…) em ve una contracció i estirada em moro del dolor i acabo cridant. Em mentalitzo per la següent i aconsegueixo respirarla sense cridar, tot i que flipo en colors. Llavors veig que això no ho aguanto i li trec la teta. Li dic al Rocco que tinc mal i que no puc donar-li però que ens dormim abraçats com sempre. Es conforma i es posa a dormir mentre tinc una altra contracció com l’anterior i l’aguanto. Llavors intento apurar per aixecarme abans de la següent contracció, però em pilla mentre m’estic aixecant i clar, no la puc controlar i crido i desperto el Rocco 😅😅 Llavors ell mateix em diu “a baix”.

El baixo i l’agafa el Luca però plora i plora perquè vol estar amb mi, però  jo ja començo a veure que això potser sí que va en serio i necessito al Luca. Ell vol portar-lo a dalt i dormirlo ell. Ho veig missió impossible, que el primer cop que el dormi ell es dormi ràpid i sense problemes… Així que li dic que millor el porti amb ma mare i que vingui. De mentres la truco per anar-la despertant perquè se que té el son profunt, però no magafa el telèfon. Són les 6:37. Quan el Luca marxa em ve una contracció que Noto que tinc ganes d’emputjar. Ara ja no hi ha cap dubte, el bebè ja està aquí!!! Envio WhatsApp al grup de llevadores confirmant part! 😅 No dic que tinc ganes d’emputjar per no posar nerviós al Luca….

Jo decideixo ficar-me a la dutxa per portar millor les contraccions. Vaig al lavabo, em despullo, obro l’aigua i no puc amb les ganes d’emputjar. Penso que si mentres estic de peu a la dutxa emputjant i surt el bebè se’m caurà al terra!! Perquè no em veig capaç d’agafarlo jo sola… Llavors obro la tapa del WC i m’hi sec, que així segur serà més fàcil agafar-lo. Però no és com més còmode estic…

Ja no em puc moure d’allí i estic emputjant a Saco! 😅 Mentres emputjo trenco aigües i em semblen tenyides. Sento que el bebè ja està aquí, que el tindré d’un moment a altre i sola…. Sola!! Jo no el vull tenir sola!!! No se perquè però em fa falta algú… Almenys el Luca!!

Arriba el Luca i em diu que ma mare dorm molt profundament i no es desperta….. Com puc escric a mà mare que el bebè ja casi està aquí  i que necessito que s’emporti el Rocco! Això a les 7:03hrs. Truco al meu germà també però tampoc em contesta. Jo ja em veig parint sola, sense Luca ni llevadores! El Luca que ja m’ha vist envía un whatsapp a les llevadores a les 7:06 “tiene ganas de empujar”. I la Gaia respon a les 7:07 “Ok ya casi llegamos. Pon empadadores y que puedas ver la Vagina, llámanos con el manos libres y nos dices que ves en tiempo real” Així que us podeu imaginar els nervis del Luca… Que per sort ja ha pogut deixar al Rocco. Ve corrents demanant-me a on està el plàstic de pluja, tot atabalat, ho està preparant tot ràpid.

Arriben les llevadores i m’ajuden a aixecar-me del WC. M’agafo al Luca i emputjo. El cap baixa, a mi em sembla que li costa. Si més no, li costa més que al Rocco, el meu segon fill, i em fa més mal. Corona i fora! A les 7:11hrs del matí!!!!! Així que el que a mí se m’ha fet “llarg” han sigut màxim 3 minuts!! 😂 Ha nascut amb una volta de cordó al coll i en posterior. Potser per això li ha costat una mica més que al Rocco i he tingut aquesta sensació més “desagradable”. I efectivament les aigües eren brutes. Si hagués trencat aigües abans hauria d’haver anat a l’hospital… Sort que no vaig trencar aigües abans! Està clar que en Romeo també volia néixer a casa 🥰

Un cop nascut em van acompanyar al sofà on em vaig estirar i al cap d’una estona va aparèixer la meva filla gran!! 😍 Tot i estar just davant dormint no es va enterar de res. Es va enamorar del bebè també. Al cap d’una estona vaig alumbrar la placenta amb la meva filla present. Aquest alumbrament també va ser més molest que el del Rocco, però quin plaer tenir ja la placenta fora!

El part del Romeo no va ser com m’esperava. Entre que va ser tan ràpid, que vaig haver d’estar tota l’estona pendent d’una cosa o altra, etc. no vaig poder viatjar cap al planeta part. En aquest aspecte potser no va ser tan plaent com el part del Rocco.

No per això va deixar de ser perfecte. Un cop parida físicament estàs destrossada, sembla que t’hagi passat un camió per sobre!! En canvi, animicament et dóna un subidon tan gran!! Et sents poderosa, capaç de tot, un xut d’energia increïble. Ja només per això vall la pena! En aquest part a més, li haig de sumar l’enamorament instantàni que vaig sentir pel meu nadó! Eternament agraïda a la vida per aquests moments tan màgics i indescriptibles.

Amb la Maia vaig tenir l’enamorament instantàni, amb el Rocco l’empoderament, amb el Romeo he tingut les dues coses!!! No em puc sentir més afortunada. No puc ser més feliç.

Moltíssimes gràcies a tots els que em veu ajudar durant la meva campanya. El meu fill ha tingut se’ns dubte la millor benvinguda, sense córre riscos innecessaris. Eternament agraïda!! 💕✨

Our Reader Score
[Total: 0 Average: 0]

admin

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines