Relat de Part – El que hagi de ser, serà!

17 Set, 2019

Relat de Part – El que hagi de ser, serà!


Començaré dient que jo no visc a Catalunya, visc al Regne Unit. Aquí tot això de l’embaràs, el part i el post part és molt diferent! Si les coses van bé no veus ni un sol metge en tot l’embaràs, part ni post part! Tot ho fan les midwife, les llevadores! Quan les coses van bé no fan ni la meitat de proves, ecos, corretges i històries mil del que es fa a Catalunya. I dic “si les coses van bé”,  perquè quan no van com haurien d’anar si que fan tot i més! 


Jo he tingut dos fills, dos parts completament diferents. Com la nit i el dia! El meu primer nen va néixer 17 dies després del dia que tocava, per inducció, amb contraccions provocades, infecció i mil coses més que no relataré! Va ser molt dur!! Res era com m’havien explicat! Per sort a UK tu decideixes qui pot entrar a la sala de parts amb tu, al meu part va entrar-hi la meva mare i la meva parella. Quan va néixer el meu petit jo estava tant destrossada que només el vaig poder agafar un segon. Res de fotos boniques, res de tenir el nen damunt meu una estoneta, res de petons amb la meva parella, res! El pare, no sabia si estar amb mi o amb la criatura! Jo estava vomitant i pràcticament desmaiada així que va haver d’estar per mi. La iaia va ser la persona que va estar amb el bebé després de tallar el cordó! La iaia el va rentar, el va acaronar, el va cuidar i protegir fins que, el seu pare primer i després (ja una mica recuperada) el vaig finalment poder agafar. Va ser molt dur, i ens vàrem haver de quedar a l’hospital 5 llargs dies, jo per recuperar-me després de com va anar el part i el meu petit perquè va néixer amb una petita infecció.

Per el meu segon part, la meva nena, anava molt tranquil•la, sabia que, molt malament hauria d’anar la cosa per tenir un part pitjor del que va ser el primer. Vaig trencar aigües, quan estava asseguda al sofà, mirant la tele, amb el meu nen. Li vaig explicar el que estava passant i va ser tot un bon xou! Ell, pobret, estava tant nerviós que no parava de xerrar, pobret! “Mama, on està el número del doctor! Daddy! Truca, truca!”
Vam anar a l’hospital. Un cop posades les corretges hem van tornar a enviar a casa, a UK, si la cosa va bé, funciona així, “ves cap a casa i quan tinguis contraccions bastant seguides torna”. Vam passar la nit a casa. L’endemà al matí tot normal. Jo vaig començar a notar petites contraccions, però aguantava, no volia espantar o ficar nerviós ningú. Fins que vaig veure que ja era hora. Li vaig dir amb meu petit que la “mana” potser ara si que ja volia sortir i el vam deixar amb la seva iaia màgica (que ens havia vingut a donar un cop de mà) i vam marxar cap al hospital. 
He de reconèixer que tenia una mica de por, no volia passar per el mateix, però estava tranquil•la perquè el dia abans, a les corretges, els vaig demanar de tenir l’epidural. Aquí s’ha de demanar l’epidural, no l’ofereixen, i quan la demanes t’expliquen primer altres “alternatives”, però jo ho tenia clar, no volia patir!! Però la llevadora es va adonar que tenia febre, molta febre! Vaig pensar que un altre cop la cosa es complicaria! Vaig demanar l’epidural abans que fós massa tard, però no me la van voler posar sense fer-me primer una analítica de sang per saber que es el que provocava la febre. Tot va anar tant ràpid que en 3h vaig dilatar 9cm. Tot molt ràpid, molt dolorós!  No hem van poder ficar l’epidural perquè els resultats de l’analítica no havien arribat i no es volien arriscar. I en un pim pam, ràpid, molt ràpid! Tant ràpid que la Maria ja estava als meus braços sense ni tant sols adonar-me’n! I així va continuar durant dues hores! Damunt meu!
La febre va desaparèixer un cop la meva petita va sortir. Aquest cop si que la vaig poder tenir al damunt, acaronar-la, besar-la durant les dues llargues hores que va estar damunt meu, pell amb pell. Després mentre el pare la va netejar i vestir, jo hem vaig dutxar i en menys de 12h ja estava a casa. Com si res! Ni punts!! Res!! 

Amb el primer nen vaig passar un malson de part i post part, amb la segona no hem vaig prendre ni tant sols un paracetamol ni durant el part ni en el post part. Sembla impossible!! En cap dels dos parts res va sortir com havia pensat! Res va ser com m’havien explicat! Mai m’hagués imaginat tenir un part natural, i estic contenta i agraïda de que l’atzar així ho hagués planejat! 

Our Reader Score
[Total: 1 Average: 5]

admin

1 comment

  1. Enhorabona!!!
    Si he de ser sincera, pel que dius i el que jo he viscut en els meus 2 parts, el que passa a UK i aqui (jo he tingut els meus 2 fills a bcn) no es tant diferent.
    No he vist ginecoleg en tot l’embaras i menys durant el part, i aixo que els 2 han estat induïts per superar les 42 setmanes.

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines