Rituals bascos per a l’hora de donar a llum

12 nov., 2019

Rituals bascos per a l’hora de donar a llum

Expliquen les antigues veus d’Euskal Herria, que en els inicis dels temps, les emakumeak, parien de peu, perquè  només de peu es pot engendrar a algú digne.

Durant nou llunes, les panxes creixen, els malucs s’eixamplen, i la vida, resultant de l’amor, es fa present de dalt a baix, com acostant-se a besar la terra que és  la mare de tots els bascos.

Així  ho havia ensenyat Amalur.

Els fills es pareixen amb cert dolor, però  és  un dolor que no importa que faci mal, perquè  és  conseqüència d’un acte d’amor, i preludi d’una gran felicitat, ja que s’aconsegueix la continuïtat de la vida.

La basca, dona simple, forta, generadora de gizonak de bé, i emakumeak treballadora, mentre pareix, li va explicant a la sorguina que oficia la partera, totes les il•lusions que guarda en el seu cor per a aquest nadó que porta al món  que Amalur va crear per ell.

La sorguinya va dient els conjurs d’amor per a que es facin realitat els desitjos d’amatxo, i de tant en tant sacseja una bossa que conté unes petites peces per a que el nadó  coneixi la seva petitesa en l’univers i no li afecti la soberbia. També  al seu voltant s’han col•locat coses que han de ser les primeres en sentir-se, per a que comenci de seguida el seu aprenentatge: plomes de falcó peregrí, per a que el seu esperit s’elevi imitant-lo, perquè utilitza el vent en contra per ascendir i pot planejar cap amunt. A un costat es posa un rull de llana, per a que sàpiga  que mai li faltarà l’abric de la seva família, a l’altre es posen unes llavors, per a que sàpiga  que el pa s’obté després  de morir el grà per a crear el blat viu que creixerà i portarà collita. Un lauburu per a que el protegeixi sempre i un nuset fet de cabells de l’aita i la ama, com a segell de la promesa d’amor que s’han fet.

De vegades es posava una petita eguzki lore, per a que mai falti la llum del sol, protectora contra els mals del món, i una mica de la terra, per a que al moment de néixer, tingui un llaç indestructible  amb la sang i la suor dels avantpassats que la van regar generosament.

En una closca de nou es posava mel, per a que l’amargor no arribi mai al seu cor. Quan el nadó naixia, no se’l picava, sinó que se’l sacsejava fins que el plor avisava a la sorguina que era el moment de reconèixer a la seva mare, que després  de parir s’estirava, i aleshores se li posava al recen nascut sobre el seu pit, per a  que mai oblidés l’olor i l’escalfor de la seva ama.

Quan s’expulsava la placenta, aquesta era enterrada en els camps de sembra per a fer-los més fèrtils.

Quan aquest nadó, ja adult cumplís el seu cicle i el seu cos morís, també  se’l  cremaria i les seves cendres serien llençades al vent per a que Amalur el dugués on la terra necessita ser més fèrtil, perquè  de la Mare Terra venim i algun dia tornarem.

Text de MYTHOBASQUE – MITOLOGIA VASCA

Traducció per Tribu per mames

Our Reader Score
[Total: 0 Average: 0]

admin

Leave a Reply

*


Aneu a la barra d'eines